Aquel intenso verano trajo emociones encontradas a mi vida: la incertidumbre de un futuro donde Lucía se convirtió en mi máxima prioridad y el reencuentro con personas del pasado que nunca se fueron.
Y es que son solo unos segundos los que tardamos en pasar de la felicidad más absoluta a las dudas infinitas. Los mismos segundos que tarda el sol en ocultarse. Y así, contando atardeceres, pude descubrir que con cada puesta de sol llega la promesa de un nuevo día.

La cuenta atrás para el verano entrelaza en el tiempo, la vida de una rubia, que soy yo, y la de las personas que han supuesto el aprendizaje más útil que atesoro, porque en el fondo, conocer a las personas más importantes de tu vida es conocerte a ti misma.
Nombres propios que me ayudaron a dar el salto desde la adolescencia a la madurez, despeinándome en el camino el pelazo, pero construyendo un cerebro debajo.

Abril de 1974, día de Viernes Santo. Una bomba casera estalla en un piso de Woodlans, un barrio pobre de Glasgow. ¿Qué hace una bomba allí? ¿Será el IRA? Al fin y al cabo, y según el agente Harry McCoy, Glasgow es como Belfast pero sin bombas. En el piso encuentran un cadáver (o parte de él, pues el resto está repartido por todo el comedor). Alguien estaba construyendo una bomba y le ha estallado en las manos. En plena investigación, un hombre aborda a McCoy en un pub donde están de celebración con la familia de su colega Wattie, que acaba de ser padre.

El déu del tro té el mal hàbit d'extraviar la seva arma que, curiosament, és la força més poderosa dels Nou Mons. Però aquest cop el martell no només s'ha perdut, si no que ha caigut en mans de l'enemic.
Si en Magnus Chase i els seus amics no poden recuperar-lo ràpidament, els mons mortals estaran indefensos davant d'una allau de gegants. I començarà el Ragnarok. Serà la fi dels Nou Mons.
Per desgràcia, l'única persona que pot negociar el retorn del martell és el pitjor enemic dels déus... en Loki, i el preu que demana és extremadament alt.

Eugene Schieffelin és ric, singular i aficionat als ocells. La seva germana i la seva dona, amants devotes de Shakespeare. Els seus amics, membres d’una Societat més desfasada que científica que somia omplir d’ocells europeus els cels novaiorquesos. Nova York, una ciutat que encara no s’assembla a ella mateixa, l’escenari ideal per a qualsevol bogeria, per desgavellada que sigui.

Cuando todo parecía perdido, una misteriosa carta ha despertado un rayo de esperanza en Sophia: el hijo que creía muerto aún puede estar vivo en París. Pero al llegar a la ciudad en busca de confirmación, Sophia choca con un muro implacable de silencio. Decide entonces aceptar la oferta de trabajo de Elizabeth Arden, la gran rival de su antigua jefa, Helena Rubinstein. Un ambiente lleno de glamour recibe a la joven química pero cuando madame Rubinstein vuelve inesperadamente a su vida, Sophia se encuentra atrapada en medio de una verdadera guerra entre las dos emperatrices del maquillaje. Su futuro, amor y felicidad vuelven a estar en juego...

Huyendo de la agitación de la ciudad, Alba Donati decidió cambiar el rumbo de su vida y regresar a su Lucignana natal, un pueblo de ciento ochenta habitantes en la campiña toscana. Tras lanzar una campaña de crowdfunding y pedir una donación de libros a las editoriales de Italia, en 2019 abrió las puertas de la librería Sopra la Penna. Su día a día transcurre entre recomendaciones de lecturas, pedidos e ideas para hacer de esa cabaña cerca del bosque un lugar único donde, además de las novedades literarias que Alba elige con mimo, el visitante se sumerge en un universo lleno de sorpresas: una estantería pirata para libros olvidados, calcetines con citas de Orgullo y prejuicio, calendarios de Emily Dickinson, o meriendas con un té que lleva el nombre de Charlotte Brontë y una mermelada que sabe a Alicia en el país de las maravillas.

Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.

Una dona s'està morint. En una habitació blanca i trista d'hospital, la seva filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haurà d'enfrontar-se als ulls buits de la mare moribunda, amb qui sempre va tenir una relació distant, i als ulls desconeguts del seu germà, a qui després de tants anys ja no reconeix. Haurà de tornar als carrers de la seva infantesa, i també a la casa on va criar-se, i a l'hort familiar que ja no hi és, i a tots els llocs que, per molt que se n'allunyés, han continuat existint sense ella.

La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Medici, es una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Pero quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existencia de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb prou feines quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que es un misteri per a ella.